La sequera no és només falta de pluja

Un episodi excepcional per intensitat i persistència

La sequera iniciada la tardor de 2020 es va convertir en severa durant la primavera de 2021. Nou de les deu estacions climàtiques compreses entre 2020 i 2023 van ser seques, molt seques o extremadament seques. Al litoral central, el Penedès, Collserola, el Garraf i l’Empordà, els dèficits acumulats van superar els 900 mil·límetres en alguns punts.

La temperatura més alta augmenta l’evapotranspiració i redueix l’aigua disponible fins i tot quan la pluja anual no cau en la mateixa proporció. La Mediterrània és una regió especialment exposada a aquesta combinació de calor, irregularitat i episodis llargs sense precipitació.

Del pantà buit al sistema que hi ha darrere

El campanar de Sau funciona com una imatge potent, però un embassament no és tota la conca. Rius, aqüífers, xarxes municipals, dessalinitzadores, aigua regenerada i ecosistemes formen un sistema. Mirar només el nivell dels pantans pot ocultar pèrdues a la xarxa, sobreexplotació subterrània o deteriorament dels cabals ecològics.

També hi ha una geografia desigual de l’abastament: les conques internes sostenen la major part de la població, mentre els usos agrícoles tenen un pes decisiu a les conques de l’Ebre. Cada restricció afecta actors diferents i obre un conflicte distributiu.

Qui redueix el consum, quant i en quin moment?

Les llars, l’agricultura, la indústria, el turisme i els serveis no consumeixen igual ni tenen la mateixa capacitat d’adaptació. Una política justa ha de distingir l’aigua imprescindible de la demanda prescindible, i el petit consumidor d’una activitat intensiva amb marge tecnològic o financer.

Aquesta lectura evita culpabilitzar només els comportaments domèstics. L’estalvi individual importa, però les grans decisions sobre reg, urbanització, model turístic, tarifes i inversions condicionen molt més el balanç global.

Adaptar-se és reduir la vulnerabilitat abans de la pròxima emergència

Reutilitzar aigua, reparar xarxes, protegir aqüífers i ajustar els usos al clima futur és menys visible que inaugurar una gran infraestructura, però sovint és més resilient. La dessalinització pot ampliar l’oferta, tot i que té costos energètics, econòmics i territorials.

• Planificar per conques i garantir cabals ecològics.
• Fer transparents els consums per sectors i municipis.
• Accelerar la reutilització i la reducció de fuites.
• Adaptar agricultura, urbanisme i turisme a una disponibilitat menor.
• Protegir les llars vulnerables amb tarifes socials i un mínim vital.