La notícia
Seleccionem un fet que obre una pregunta social o geogràfica rellevant.
Portada
De la notícia a la pregunta
Actualitat
No és un recull de titulars. És un arxiu comentat per entendre el procés de fons, contrastar les dades i convertir cada notícia en una oportunitat per pensar.
Última revisió editorial · 12 d’octubre de 2026Les dades
Busquem la font original i distingim què demostra de què només suggereix.
El treball
Connectem el cas amb un tema, una pregunta i una possible activitat d’aula.
Laboratori de fonts
Llegir abans d’opinar.
Una font no parla sola. Cal identificar què mesura, a quina escala, en quin moment i amb quins límits. Aquestes peces estan pensades per practicar exactament aquesta lectura.
01 · Gràfic Eurostat
El mapa econòmic d’Europa és profundament desigual.
PIB regional per habitant en estàndard de poder adquisitiu, 2024. La mitjana de la UE-27 és 100.
Què no mostra?La distribució interna de la renda. A més, els fluxos de treballadors i l’activitat de multinacionals poden inflar el valor d’algunes regions.
02 · Taula Idescat
Arribar a Catalunya no és el mateix que canviar de municipi
Any d’arribada i residència anterior de la població, 2025.
| Indicador | Dada |
|---|---|
| Persones nascudes a l’estranger arribades entre 2020 i 2024 | 45,2% |
| Població total arribada a Catalunya en els darrers cinc anys | 13,3% |
| Població instal·lada al municipi actual en els darrers cinc anys | 23,9% |
| Municipis on les arribades recents superen una quarta part | 417 |
Pregunta PAUQuina escala —Catalunya, municipi o secció censal— explica millor els canvis demogràfics del teu entorn?
Font: Idescat · Cens 2025 03 · Indicadors Eurostat
La desigualtat també es veu en allò que una llar no es pot permetre
12,1%sense lleure regular assequibleUE · població total · 2025
27,3%sense lleure regular a Grèciavalor estatal més alt · 2025
8,5%sense un àpat adequat cada dos diesUE · població total · 2025
2,0%sense internet domèstic assequibleUE · població total · 2025
Pregunta PAUQuè aporta una privació concreta que no explica per si sol un llindar monetari de pobresa?
Font: Eurostat · condicions de vida 2025 Arxiu comentat
Notícies per entendre el present
La tria prioritza mitjans catalans i es contrasta, sempre que és possible, amb fonts estadístiques o institucionals. El titular és el punt de partida, no la conclusió.
El 12,1% de la població de la UE no es pot permetre una activitat de lleure regular
El 2025, el 12,1% de la població de la UE no es podia permetre participar regularment en una activitat de lleure; el 8,5% no podia pagar un àpat amb proteïna cada dos dies i el 2,0% no podia assumir una connexió domèstica a internet.
Per què és útil
Les privacions materials tradueixen la desigualtat monetària en pràctiques quotidianes. Les diferències territorials són àmplies: la manca de lleure assequible oscil·la entre el 3,9% de Croàcia i el 27,3% de Grècia, i la dificultat per pagar un àpat adequat arriba al 18,1% a Romania.
Pregunta per treballarQuè aporta mesurar privacions concretes —lleure, alimentació o internet— que no explica per si sol un llindar de renda? Com compararies dos estats sense confondre indicadors diferents?
Menys de la meitat de les regions de la UE ja assoleixen l’objectiu d’ocupació de 2030
La taxa d’ocupació de 20 a 64 anys va arribar al 76,1% a la UE el 2025, el valor més alt de la sèrie iniciada el 2009, però encara 1,9 punts per sota de l’objectiu europeu del 78%. Van assolir o superar aquest llindar 115 de les 244 regions NUTS 2 analitzades.
Per què és útil
La mitjana europea amaga una geografia laboral molt desigual: 64 regions continuaven per sota del 74% i 11 de les 19 regions espanyoles es trobaven en aquest grup. L’escala regional permet relacionar ocupació, estructura productiva, formació i accessibilitat.
Pregunta per treballarPer què una taxa europea elevada pot coexistir amb regions molt allunyades de l’objectiu? Formula dues hipòtesis territorials i indica quines dades necessitaries per comprovar-les.
La producció industrial catalana cau un 4,2% interanual a l’agost
L’índex de producció industrial corregit d’efectes estacionals i de calendari va disminuir un 4,2% interanual i un 2,9% respecte del juliol. Els béns d’equipament van retrocedir un 11,4%, mentre que l’energia va créixer un 2,7%.
Per què és útil
La dada agregada amaga trajectòries sectorials molt diferents: la fabricació de material de transport va caure un 24,7%, la farmacèutica un 14,7% i la maquinària un 14,4%, mentre que els minerals no metàl·lics van créixer un 9,8%. Aquesta composició ajuda a llegir la geografia industrial i la seva vulnerabilitat.
Pregunta per treballarPer què cal corregir l’índex d’estacionalitat i calendari abans de comparar mesos? Quina informació territorial afegiries per saber on es concentra la caiguda industrial?
Els preus de l’habitatge pugen més que els lloguers a la UE
Al segon trimestre de 2026, els preus de compravenda van augmentar un 4,7% interanual al conjunt de la UE i els lloguers, un 3,0%. Respecte del trimestre anterior, els increments van ser de l’1,2% i el 0,7%, respectivament.
Per què és útil
Preu de compra i lloguer són indicadors diferents i no descriuen, per si sols, l’accessibilitat residencial. Cal relacionar-los amb salaris, esforç de les llars, oferta disponible i diferències territorials.
Pregunta per treballarQuines dues dades afegiries per saber si l’habitatge s’ha tornat menys assequible, i per què una mitjana europea pot amagar situacions oposades?
Gairebé la meitat de la població nascuda a l’estranger ha arribat en els darrers cinc anys
A 1 de gener de 2025 vivien a Catalunya 2.039.015 persones nascudes a l’estranger; el 45,2% hi havia arribat per darrera vegada entre 2020 i 2024. Si mirem tota la població i el municipi de residència actual, el 23,9% s’hi havia instal·lat durant el darrer quinquenni, una proporció superior al 25% en 417 municipis.
Per què és útil
La dada permet separar migració internacional i mobilitat residencial interna. També mostra que el canvi demogràfic no es reparteix igual: entre els municipis de més de 20.000 habitants, Calafell, Salou i Sitges presenten els percentatges més elevats d’arribades recents al municipi.
Pregunta per treballarCom distingiries, amb les dades del cens, l’arribada recent a Catalunya de la mobilitat cap a un municipi concret? Quina escala cartogràfica triaries?
Un de cada quatre joves de la UE viu en un habitatge sobreocupat
El 2025, el 26,9% de les persones de 15 a 29 anys vivia en llars sobreocupades, 10,1 punts percentuals per sobre del conjunt de la població (16,8%). La taxa arribava al 30,1% entre els 15 i els 19 anys i baixava al 21,8% entre els 25 i els 29.
Per què és útil
La sobreocupació mesura la relació entre persones, edats, vincles familiars i nombre d’habitacions; no és simplement comptar habitants per habitatge. El desavantatge juvenil connecta emancipació, renda, mercat laboral i qualitat residencial.
Pregunta per treballarPer què la diferència de 10,1 punts entre joves i població total és més informativa que comparar només els nombres absoluts de persones afectades?
La guerra del Sudan accelera els desplaçaments cap al Txad
Més de 55.000 refugiats sudanesos han arribat a l’est del Txad durant el 2026 i gairebé un milió hi han creuat des de l’inici del conflicte, l’abril de 2023. L’ACNUR registra ara més de 400 arribades diàries, unes vint vegades el ritme dels mesos anteriors, mentre la sequera, l’escassetat d’aigua i el risc d’inundacions agreugen la crisi.
Per què és útil
El cas mostra com guerra, fronteres, clima i capacitat d’acollida s’entrellacen. També permet distingir entre refugiats i desplaçats interns, i entre l’estoc acumulat de població desplaçada i el ritme recent d’arribades.
Pregunta per treballarPer què el nombre total de refugiats no és suficient per mesurar la pressió territorial sobre una regió d’acollida? Quines dues dades hi afegiries?
El mar mou més del 70% del pes del comerç exterior de la UE
El 2025, el transport marítim va concentrar el 73,3% del pes de les importacions extracomunitàries i el 72,6% del de les exportacions. Però la seva quota en valor va ser menor: 50,2% i 40,4%. L’avió presenta el contrast invers: només mou el 0,3% del pes importat, però n’aplega el 20,7% del valor.
Per què és útil
Comparar tones i euros revela geografies diferents del comerç. El mar domina els grans fluxos físics i condiciona ports i estrets; l’aire concentra mercaderies lleugeres, urgents o d’alt valor per unitat de pes.
Pregunta per treballarQuina hipòtesi explica que l’avió tingui molt poc pes físic però una proporció elevada del valor importat? Com la comprovaries?
Un nou anuari permet comparar les regions europees més enllà de les mitjanes estatals
L’Anuari regional 2026 reuneix mapes i indicadors dels 27 estats de la UE, 9 països candidats i 4 de l’EFTA. Aquesta edició cobreix població, economia, medi ambient i recursos naturals, i posa el focus en habitatge, joventut i mercat laboral, paisatge, agricultura de precisió i salut.
Per què és útil
L’escala regional fa visibles desigualtats que desapareixen quan només comparem estats. Els mapes interactius permeten situar Catalunya dins d’Europa i contrastar-la amb territoris de dimensions i estructura semblants.
Pregunta per treballarTria un indicador de l’anuari i compara Catalunya amb dues regions europees. Quina conclusió canviaria si utilitzessis només la mitjana estatal?
92,7 milions de persones continuen en risc de pobresa o exclusió social a la UE
La nova síntesi europea de condicions de vida situa 92,7 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social el 2025. També assenyala que el 8,0% de la població menor de 65 anys vivia en llars amb una intensitat laboral molt baixa i que, a tots els estats de la UE, les persones amb discapacitat presentaven més risc d’exclusió.
Per què és útil
L’informe permet llegir la desigualtat com un fenomen multidimensional: ingressos, feina, habitatge, salut i discapacitat. També obliga a distingir entre nombres absoluts i taxes, i a recordar que l’EU-SILC estudia sobretot persones que viuen en llars privades.
Pregunta per treballarPer comparar el risc de pobresa entre dos estats, per què necessitem una taxa i no només el nombre total de persones afectades?
La igualtat de gènere s’allunya dels objectius de 2030
El Gender Snapshot 2026 conclou que cap indicador de l’ODS 5 avança al ritme necessari. En dos anys, un de cada tres organismes públics d’igualtat ha perdut capacitat institucional i un de cada quatre ha patit retallades pressupostàries; alhora, sis de cada set estats continuen encapçalats per homes.
Per què és útil
La desigualtat de gènere no és només una suma de decisions individuals: també depèn de qui controla els recursos, les institucions i la representació política. La font permet connectar escala mundial, poder públic, drets i desenvolupament sostenible.
Pregunta per treballarCom distingiries, amb dos indicadors, la igualtat reconeguda per les lleis de la igualtat efectiva en l’accés al poder?
Transport i habitatge empenyen la inflació catalana
L’IPC va augmentar un 4,0% interanual a Catalunya l’agost de 2026. Els increments més alts es van registrar en transport (7,9%), habitatge, aigua, electricitat i gas (5,6%) i restaurants i allotjament (5,0%); la inflació subjacent es va situar en el 2,8%.
Per què és útil
La mitjana de preus no afecta totes les llars de la mateixa manera: l’impacte depèn de quina part del pressupost destinen a energia, mobilitat, lloguer o alimentació. És una porta d’entrada a la relació entre inflació i desigualtat.
Pregunta per treballarPer què dues llars poden patir una inflació efectiva diferent encara que visquin sota el mateix IPC general? Quina dada necessitaries per demostrar-ho?
Agost de 2026 torna a situar el clima global per sobre d’1,5 °C
Copernicus confirma que l’agost de 2026 va ser el més càlid registrat per a aquest mes i empata amb el juliol de 2023 com a mes més càlid de tota la sèrie ERA5. L’estiu també va ser el més càlid registrat a l’Europa occidental, amb sequeres, cabals baixos i onades de calor persistents.
Per què és útil
La peça permet treballar la diferència entre un rècord mensual, una anomalia respecte d’un període de referència i una tendència climàtica. També connecta temperatura, sequera, rius, incendis i riscos socials.
Pregunta per treballarPer què superar 1,5 °C en un mes no és el mateix que superar l’objectiu de l’Acord de París, però continua sent una dada rellevant?
La UE va concedir 3,9 milions de primers permisos de residència el 2025
Els primers permisos de residència a ciutadans de fora de la UE van créixer un 10,1% respecte del 2024. El motiu principal va ser el treball, amb 1,3 milions de permisos, seguit de la reunificació familiar, altres motius —inclosa la protecció internacional— i els estudis.
Per què és útil
Ajuda a fugir del tòpic de la migració com un sol flux homogeni: feina, família, estudis i protecció responen a causes i polítiques diferents. Eurostat també recorda que aquestes dades no inclouen la protecció temporal per la guerra d’Ucraïna.
Pregunta per treballarQuè canvia en la interpretació si classifiquem la migració segons el motiu administratiu del permís i no només segons el país d’origen?
L’afiliació creix a gairebé totes les comarques catalanes
L’Idescat situa en 3.772.925 el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya a l’agost de 2026, 94.800 més que un any abans (+2,6%). Totes les comarques i Aran creixen en termes interanuals excepte el Pallars Sobirà, i el sector serveis concentra la major part de l’increment d’afiliacions.
Per què és útil
És una bona font per treballar escala: el creixement del conjunt de Catalunya pot amagar diferències entre comarques, municipis grans, sectors i perfils de nacionalitat.
Pregunta per treballarQuins dos indicadors afegiries per saber si aquest augment d’afiliació implica més benestar i no només més ocupació registrada?
El futur dels pisos turístics obre un conflicte sobre habitatge i model econòmic
La regulació catalana limita les llicències als municipis amb més pressió i obliga a revisar més de 105.000 habitatges d’ús turístic. Ajuntaments, sector i moviments pel dret a l’habitatge en fan lectures oposades.
Per què és útil
Permet separar correlació i causalitat: els pisos turístics intervenen en el mercat, però no expliquen tots sols l’encariment de l’habitatge.
Pregunta per treballarCom sabríem si reduir pisos turístics millora realment l’accés a l’habitatge d’un municipi?
La calor dins del transport públic també és una qüestió de salut i desigualtat
Les temperatures extremes fan visibles els límits d’andanes, estacions i vehicles que no estaven pensats per a episodis de calor tan persistents.
Per què és útil
Connecta canvi climàtic, mobilitat quotidiana i dret a la ciutat: no tothom pot evitar el trajecte ni triar un transport alternatiu.
Pregunta per treballarQuins espais del teu trajecte diari són més vulnerables a la calor i qui n’és responsable?
Catalunya iguala el rècord de dies per sobre dels 40 °C
Les dades del Meteocat permeten observar l’extensió territorial dels episodis de calor extrema i comparar el 2026 amb les darreres dècades.
Per què és útil
Una dada meteorològica es converteix en evidència climàtica quan es compara amb una sèrie llarga, una freqüència i una distribució territorial.
Pregunta per treballarUn rècord anual demostra el canvi climàtic? Quines altres dades necessitaríem?
El Pla de Pobles posa 100 milions sobre la taula per als municipis petits
El Govern activa una primera inversió per millorar serveis, infraestructures i capacitat d’arrelament als municipis de menys població.
Per què és útil
Permet discutir si el despoblament es combat atraient habitants o garantint primer habitatge, mobilitat, escola, cures i activitat econòmica.
Pregunta per treballarQuins tres serveis condicionen més la decisió de quedar-se a viure en un poble?
Menys del 40% de les llars de renda baixa de Barcelona tenen aire condicionat
L’accés desigual a la refrigeració mostra que una mateixa onada de calor produeix riscos molt diferents segons la renda, l’habitatge i el barri.
Per què és útil
Ajuda a passar del mapa de temperatures al mapa de la vulnerabilitat: exposició, qualitat de l’habitatge, salut i recursos per adaptar-se.
Pregunta per treballarQuines polítiques col·lectives poden protegir de la calor sense dependre només de l’aire condicionat privat?
Quatre dades per posar a prova els tòpics sobre el canvi climàtic
Les sèries de temperatura permeten comparar rècords puntuals, freqüència de la calor extrema i evolució de l’anomalia climàtica a Catalunya.
Per què és útil
És un bon exercici per distingir temps i clima, una observació local i una tendència, i una dada descriptiva d’una explicació causal.
Pregunta per treballarQuina de les dades és més útil per demostrar una tendència i quina és només un exemple d’un episodi extrem?
El litoral català busca adaptar-se amb protecció i renaturalització
Un pla per a 91 municipis costaners planteja actuar davant l’erosió, les inundacions i la pèrdua de sorra en un espai molt urbanitzat i densament poblat.
Per què és útil
Permet treballar el litoral com un sistema on coincideixen risc climàtic, urbanització, turisme, infraestructures i ecosistemes.
Pregunta per treballarQuè hauríem de protegir primer al litoral: edificis, platges, infraestructures o processos naturals?
El PIB per habitant va del 30% al 268% de la mitjana europea segons la regió
Les dades regionals de 2024 mostren una bretxa enorme dins la Unió Europea i obliguen a preguntar què mesura realment el PIB per habitant.
Per què és útil
La comparació serveix per treballar escales, índexs relatius i límits estadístics: producció elevada no és sinònim automàtic de benestar compartit.
Pregunta per treballarCom poden alterar el resultat els treballadors transfronterers o els beneficis de grans multinacionals?
Barcelona concentra 23,1 milions de pernoctacions hoteleres el 2025
Barcelona, la Costa Brava i la Costa Barcelona encapçalen el volum hoteler, mentre l’ocupació per habitacions del conjunt de Catalunya arriba al 71,5%.
Per què és útil
Comptar pernoctacions és només el primer pas: per mesurar pressió cal relacionar-les amb població resident, superfície, estacionalitat, habitatge i consum de recursos.
Pregunta per treballarQuin indicador construiries per comparar la pressió turística de Barcelona i una destinació amb menys població?
Fonts visuals
Un paisatge també és un document.
Fotografies i imatges de satèl·lit permeten observar usos, actors, canvis i conflictes. La clau no és descriure què hi ha, sinó explicar quin procés ho ha produït.
Arxiu de fonts
Dades per tornar-hi.
Una selecció estable de fonts originals per preparar classes, activitats i comentaris PAU. Prioritzem dades obertes, actualitzables i amb autoria clara.
Eurostat · Dades 2025 · publicades 7 octubre 2026
Privacions materials i condicions de vida a la UE
Indicadors comparables sobre la impossibilitat d’assumir activitats de lleure, un àpat adequat cada dos dies o una connexió domèstica a internet.
Pregunta de lecturaQuè mesura cadascuna d’aquestes privacions i per què no les podem sumar sense definir abans una metodologia?
Desigualtat i condicions de vida Eurostat · Dades 2025 · publicades 6 octubre 2026
Taxa d’ocupació de les regions europees
Taxa d’ocupació de 20 a 64 anys per regions NUTS 2 i distància respecte de l’objectiu europeu del 78% per al 2030.
Pregunta de lecturaQuines diferències queden amagades quan substituïm les regions per una única taxa estatal o europea?
Treball i desigualtats territorials Idescat · Agost 2026 · publicat 6 octubre 2026
Índex de producció industrial de Catalunya
Evolució mensual i interanual de la producció industrial corregida d’estacionalitat i calendari, amb detall per destinació econòmica i branca d’activitat.
Pregunta de lecturaQuina diferència hi ha entre una caiguda mensual, una variació interanual i una tendència industrial?
Indústria i economia Idescat · INE · Dades 2025 · publicades 30 setembre 2026
Cens 2025: any d’arribada i residència anterior
Indicadors sobre l’arribada a Catalunya i al municipi de residència, amb resultats per comarca, municipi i secció censal.
Pregunta de lecturaQuina diferència hi ha entre arribar a Catalunya i instal·lar-se en un municipi durant el mateix període?
Població i mobilitat residencial Eurostat · 2n trimestre 2026 · publicat 1 octubre 2026
Preus de compravenda i lloguers a la UE
Evolució trimestral i interanual dels preus de l’habitatge i dels lloguers, amb comparació entre estats de la Unió Europea.
Pregunta de lecturaQuines variables falten per convertir l’evolució dels preus en un indicador d’assequibilitat?
Habitatge i preus Eurostat · Dades 2025 · publicades 29 setembre 2026
Sobreocupació de l’habitatge entre els joves
Taxa de sobreocupació per edat i estat, amb la definició metodològica basada en el nombre mínim d’habitacions de la llar.
Pregunta de lecturaPer què una mateixa superfície pot representar condicions residencials diferents segons la composició de la llar?
Joventut i desigualtat residencial ACNUR · 25 setembre 2026
Desplaçament forçat del Sudan cap al Txad
Dades sobre arribades de refugiats, desplaçament acumulat, territoris d’origen i acollida, necessitats humanitàries i efectes afegits dels riscos climàtics.
Pregunta de lecturaCom canvia l’anàlisi si distingim entre flux diari, estoc de refugiats i població desplaçada dins del país?
Conflicte i migracions Eurostat · Dades 2025 · publicades 24 setembre 2026
Comerç exterior de la UE segons el mode de transport
Comparació del pes físic i del valor monetari de les importacions i exportacions transportades per mar, aire, carretera i ferrocarril.
Pregunta de lecturaPer què el rànquing dels modes de transport canvia quan mesurem tones o euros?
Comerç i transport Eurostat · 23 setembre 2026
Anuari regional d’Eurostat 2026
Mapes i indicadors regionals sobre població, societat, economia, habitatge, joventut, paisatge, agricultura, salut i medi ambient.
Pregunta de lecturaQuina desigualtat queda amagada quan substituïm les regions per una única mitjana estatal?
Regions europees Eurostat · Dades 2025 · publicat 17 setembre 2026
Xifres clau sobre les condicions de vida a Europa
Indicadors comparables sobre renda, risc de pobresa o exclusió, intensitat laboral, habitatge, salut, discapacitat i benestar a la UE.
Pregunta de lecturaQuè explica millor una desigualtat territorial: el nombre total de persones afectades o la proporció sobre la població?
Pobresa i desigualtats ONU Dones · UN DESA · 17 setembre 2026
Gender Snapshot 2026
Seguiment dels 17 ODS amb dades sobre representació política, violències, drets, recursos i capacitat institucional per avançar en igualtat de gènere.
Pregunta de lecturaQuins indicadors mesuren presència de dones i quins mesuren poder real de decisió?
Gènere i poder Idescat · INE · Agost 2026
Índex de preus de consum de Catalunya
Evolució de l’IPC general, la inflació subjacent i els grups de despesa, amb comparació interanual dels preus.
Pregunta de lecturaPer què l’IPC general no descriu amb exactitud l’encariment que experimenta cada llar?
Preus i desigualtat Copernicus C3S / ECMWF · 10 setembre 2026
Butlletí climàtic mensual: agost de 2026
Temperatura global, temperatura de la superfície del mar, anomalies regionals, sequera i cabals fluvials a partir de dades ERA5.
Pregunta de lecturaQuina diferència hi ha entre un rècord mensual, una anomalia climàtica i una tendència de llarg termini?
Canvi climàtic Eurostat · Dades 2025 · publicades 11 setembre 2026
Primers permisos de residència concedits a la UE
Permisos de residència per motiu administratiu, nacionalitat i estoc de permisos vigents a la Unió Europea.
Pregunta de lecturaPer què no podem analitzar totes les migracions europees amb una sola categoria?
Migracions Idescat · Agost 2026
Afiliats i afiliacions segons residència padronal
Afiliació a la Seguretat Social per comarca, municipi gran, sexe, edat, nacionalitat i sector d’activitat.
Pregunta de lecturaQuines diferències apareixen quan mirem el mercat de treball per residència i no només per lloc de treball?
Treball i territori Eurostat · Dades 2024
PIB regional per habitant a la Unió Europea
Comparació regional en estàndard de poder adquisitiu, amb la mitjana de la UE fixada en 100.
Pregunta de lecturaPer què un PIB per habitant molt alt no implica necessàriament que tota la població visqui millor?
Desigualtats territorials Idescat · Dades 2025
Activitat hotelera per marques turístiques
Viatgers, pernoctacions i ocupació hotelera a les principals destinacions catalanes.
Pregunta de lecturaQuè podem deduir de les pernoctacions i què necessitaríem saber per mesurar la pressió turística?
Turisme i territori AEMET · Edició 2025
Informe sobre l’estat del clima d’Espanya
Temperatura, precipitació, episodis extrems, onades de calor i temperatura del mar.
Pregunta de lecturaQuina diferència hi ha entre un rècord meteorològic i una tendència climàtica?
Canvi climàtic ICGC · Actualització contínua
VISSIR: geoinformació oficial de Catalunya
Ortofotos, relleu, cobertes del sòl, riscos, urbanisme i cartografia topogràfica en un sol visor.
Pregunta de lecturaQuins canvis del paisatge pots identificar comparant dues ortofotos del mateix lloc?
Territori i paisatge Agència Catalana de l’Aigua · Actualització diària
Estat de les reserves d’aigua als embassaments
Volum i percentatge de reserves de les conques internes, amb accés a dades obertes i informes diaris.
Pregunta de lecturaPer què el percentatge dels embassaments no explica, tot sol, l’estat d’una sequera?
Aigua i sequera Red Eléctrica · Temps real
Dades del sistema elèctric
Demanda, generació, emissions i pes de les fonts renovables al sistema elèctric.
Pregunta de lecturaCom pot augmentar la producció renovable sense reduir al mateix ritme totes les emissions?
Energia Servei Meteorològic de Catalunya · Actualització diària
Estadístics meteorològics diaris
Temperatura, precipitació i altres variables per estació meteorològica i dia.
Pregunta de lecturaQuina sèrie temporal seria prou llarga per defensar que hi ha una tendència?
Temps i clima Instituto Geográfico Nacional · Repositori obert
Recursos educatius de cartografia i geografia
Mapes, atles, activitats i recursos per treballar l’escala, el paisatge i la representació del territori.
Pregunta de lecturaCom canvia la interpretació d’un fenomen quan canviem d’escala cartogràfica?
Eines geogràfiques Canal Universitats · Convocatòries 2026
Exàmens i criteris de correcció de Geografia
Enunciats oficials, fonts, mapes, gràfics i pautes de correcció de les convocatòries de juny i setembre.
Pregunta de lecturaQuines operacions es repeteixen: descriure, comparar, explicar causes o argumentar conseqüències?
Preparació de les PAU Criteri editorial