Tots els temes

04 · Vida urbana

Ciutats i habitatge

Les ciutats concentren població, riquesa i oportunitats, però també fan visibles les desigualtats en l’accés a l’habitatge, l’espai públic i la mobilitat.

La forma urbana condiciona la vida quotidiana. El preu del sòl, el turisme, les xarxes de transport o la distribució dels equipaments determinen qui pot viure en cada barri i amb quina qualitat de vida.

Platja de la Barceloneta plena de banyistes davant del front urbà de Barcelona.
La Barceloneta en plena temporada, juny de 2024: platja, ciutat i economia turística comparteixen el mateix espai.Foto: ElleAnónime · CC BY 4.0
Cas relacionatPaïsos Catalans, paradís turístic… per a qui?Llegeix l’article

Tres escales per aprofundir-hi.

01

Forma urbana

Llegir l’expansió, la densitat i els usos del sòl per entendre com funciona una ciutat.

02

Habitatge

Analitzar preus, lloguer, propietat i polítiques públiques des de la perspectiva del dret a viure-hi.

03

Barris i mobilitat

Explorar segregació, espai públic i accessibilitat com a dimensions de la justícia urbana.

Preguntes que guien la mirada

  1. 01

    Com produeix desigualtat la manera com distribuïm habitatges, serveis i transport?

  2. 02

    Què converteix l’habitatge en un dret o en un actiu financer?

  3. 03

    Com podem crear barris més habitables, cohesionats i sostenibles?

Del concepte al territori.

Via única

Una xarxa vulnerable

Bona part de l’R3 limita capacitat i robustesa davant les incidències.

Presentació B5B · Rodalies i Adif
5 funcions

Capitalitat comarcal

Educació, salut, comerç, administració i connexió de les valls.

Presentació B4B · curs 2026-27
Codi postal

Una geografia d’oportunitats

Renda, habitatge, contaminació i serveis es distribueixen de manera desigual.

Presentació B4B · curs 2026-27

Ripoll dins la xarxa urbana

Com a capital comarcal, Ripoll articula serveis de proximitat. La distància a funcions superiors i la dependència dels corredors mostren els límits d’aquesta centralitat.

Habitatge: el problema més quotidià

Gentrificació i turistificació no són sinònims, però poden combinar-se i expulsar residents. El preu de l’habitatge converteix la localització en un filtre d’accés a la ciutat.

Qui pot moure’s i qui paga la transició?

Una política urbana ambiental és més justa quan ofereix transport públic i alternatives reals abans d’imposar el mateix cost a llars amb capacitats econòmiques i territorials molt diferents.