L’ascensor social encara funciona?

El 304: orgull de barri i punt de partida

Quan Lamine Yamal celebra un gol fent el 304 amb les mans, assenyala els tres darrers dígits del codi postal 08304. És una manera de mantenir Rocafonda dins d’una trajectòria que l’ha dut a l’escenari global.

La imatge és poderosa perquè trenca una expectativa: un noi d’un barri popular pot arribar al cim. Però aquí apareix el primer parany de la mobilitat social. Un cas excepcional ens diu que l’ascens existeix; no ens diu quantes persones poden fer el mateix recorregut, quins obstacles troben ni quin cost els exigeix.

Una mateixa ciutat, punts de partida molt diferents

L’Atles de distribució de renda de les llars permet observar diferències a una escala molt petita. L’any 2022, una secció censal de Rocafonda tenia una renda mitjana de 7.433 euros per persona. En zones de l’entorn de la Riera se superaven els 20.380 euros. La distància era d’aproximadament 2,7 vegades dins de la mateixa ciutat.

Aquest mapa no explica per si sol les causes. La renda pot relacionar-se amb l’ocupació, el preu de l’habitatge, l’edat, l’origen, el nivell educatiu o l’estructura de les llars. La seva utilitat és fer visible un patró espacial i obligar-nos a formular hipòtesis que després haurem de contrastar.

L’IST: mirar més enllà dels ingressos

L’Índex socioeconòmic territorial de l’Idescat combina informació sobre situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda. Catalunya pren el valor 100: una zona per sota d’aquest valor presenta unes condicions socioeconòmiques relatives més desfavorables; una zona per sobre, més favorables.

En les dades de 2023, la secció amb el valor més baix de Rocafonda se situava en 40,7 punts. Mataró, en conjunt, tenia 92,5 punts, mentre una secció del Centre-Eixample arribava a 121,1. L’indicador no descriu cada persona del barri, però sí l’entorn d’oportunitats en què s’acumulen o es redueixen els avantatges.

L’excepció no confirma que el sistema sigui obert

El talent apareix a tot arreu; les oportunitats no es reparteixen igual. Les històries d’èxit poden inspirar, però també poden alimentar una conclusió equivocada: si algú ha arribat, qualsevol que s’hi esforci prou també hi arribarà.

L’OCDE parla de «terres enganxosos» per descriure els obstacles que frenen qui parteix de baix i de «sostres enganxosos» per explicar els mecanismes que protegeixen qui ja és a dalt. Patrimoni, xarxes familiars, estabilitat residencial i capacitat d’assumir riscos també formen part de l’ascensor.

L’escola obre portes, però no pot compensar-ho tot

L’educació pot ampliar expectatives, coneixements i titulacions. Per això és una de les institucions més importants per reduir les desigualtats d’origen. Però l’alumnat no arriba a l’aula en les mateixes condicions: l’habitatge, la salut, les cures, el temps disponible, els recursos culturals i la segregació escolar també pesen.

Un projecte d’aula recollit al Drive va trobar mobilitat educativa en 8 dels 11 casos universitaris analitzats: almenys un progenitor no tenia estudis universitaris. És una dada interessant per generar preguntes, però no és una enquesta representativa i tampoc demostra mobilitat econòmica. Aprendre a dir què no pot provar una font forma part del rigor.

Què faria funcionar millor l’ascensor?

La mobilitat no depèn d’una única política. Requereix combinar educació, habitatge, treball, salut, fiscalitat i barris amb serveis. L’objectiu no és fabricar més casos excepcionals, sinó reduir el pes de l’origen sobre les trajectòries de la majoria.

• Evitar la segregació escolar i reforçar els centres amb més complexitat.
• Garantir habitatge estable i assequible per protegir els itineraris educatius i comunitaris.
• Ampliar beques, orientació i activitats culturals sense costos ocults.
• Crear ocupació estable i salaris que permetin transformar titulacions en autonomia real.
• Publicar dades de renda, educació i salut a escala de barri sense estigmatitzar-ne la població.